Com van ser els anys viscuts com a alumne de l’Escola Pia Olot?
Doncs en general van ser molt bons, sobretot en termes de formació acadèmica. Recordo d’una manera especial les sortides curriculars que fèiem en la matèria de ciències socials a 3r o 4t curs; cada dimecres, a la tarda, visitàvem una empresa de la comarca, observàvem sobre el terreny i preguntàvem a la persona que ens atenia. El divendres següent ho sistematitzàvem amb una redacció a classe que després posàvem en comú. Fent-ho així, fèiem un aprenentatge viu i contextualitzat, dues condicions bàsiques per aprendre de debò.
Quin vincle t’uneix a l’escola actualment?
El primer vincle és que em sento Antic Alumne de l’escola. No “exalumne”, Antic Alumne, amb majúscules. Per altra banda, soc pare d’un alumne que en l’actualitat fa 6è curs de primària. Procuro donar un cop de mà en tot allò que se’m demana. Actualment, per exemple, participo en algunes sessions de la Taula de Presència, un espai on ens trobem persones vinculades a l’Escola Pia en un territori concret.
Quins canvis destacaries entre l’escola que vas viure com a jove i l’Escola Pia Olot d’avui?
Buf… aquesta pregunta donaria per molt! Els canvis són molts. Per començar, canvis socials estructurals que han portat una nova societat i un nou alumnat. A l’escola de la meva època (almenys al meu curs) no hi havia nenes i tampoc immigrants estrangers (perquè aleshores aquesta immigració no existia). Sí que hi havia alumnes fruit de la immigració castellana i andalusa, cosa que sempre recordo perquè quan es diu que l’Escola Pia era classista i jo, amb matisos, en discrepo.
Ets ex-escolta i estàs vinculat al moviment trucaire. Com s’han complementat l’educació a l’escola i l’escoltisme en el teu procés de creixement personal?
Permeteu-me una puntualització: D’escolta se n’és tota la vida! Em considero escolta encara i espero que per molts anys. Personalment, a l’escoltisme hi vaig entrar durant la primera joventut (als 17 anys, diria) i per mi va ser tot un descobriment. El treball en petit grup, el funcionament democràtic, la discussió a fons de temes de tota mena, el servei, aprendre tot fent i una visió de la vida que posava en el mateix pla el compromís i el fet de passar-s’ho bé. L’escoltisme ha estat, conjuntament amb els viatges, la veritable escola de la meva vida.
D’on va néixer la vocació pels estudis sociològics i la pedagogia?
Doncs l’interès per la sociologia estic convençut que se’m va despertar essent alumne de l’Escola Pia. Recordo amb molt de detall l’impacte que em van deixar les visites in situ a les empreses de la Garrotxa. Un impacte que em va permetre pensar en clau d’economia, societat i producció. L’interès també me’l va despertar el Pare Mateu Trenchs, un escolapi de pensament i d’acció d’esquerres que a l’hora del pati esmorzava de les restes que els alumnes llençaven a les escombraries. Ell em va fer adonar de les desigualtats socials, de la distribució desigual de la riquesa i de la pobresa al tercer món i al nostre món, que ja no sé com el podem anomenar. En relació amb la pedagogia i el món de l’educació la meva experiència a l’escoltisme fou decisiva.
A banda de les tasques de docència i d’investigació en àmbit universitari, has impulsat propostes com Rossinyol i participes en part del dia a dia de l’Escola Pia Olot. Diries que són tasques complementàries?
Sí, totalment. Si jo només fes docència (que m’agrada molt) i investigació (que també m’agrada) em sentiria una mica pobre. El meu pas per l’escoltisme, la petja de les persones que han estat veritables “fars de llum” per a mi (en Salomó Marquès, entre molta altra gent), les lectures de pedagogs i pedagogues i probablement quelcom que surt de mi, sempre m’ha demanat comprometre’m de manera pràctica en alguna cosa que va més enllà de la feina. Així i tot, haig de dir, que ho faig menys del que m’agradaria.
Defineix l’Escola Pia Olot en tres paraules.
Una escola catalana, oberta i compromesa.
