DIA ESCOLAR DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA
El 30 de gener de 1948 va ser assassinat mahatma Gandhi per un fanàtic hindú. Anys després es va acordar que aquesta data es convertís, cada any, en el DIA ESCOLAR DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA.
MOHANDAS KARAMCHAND GANDHI, conegut amb el títol honorífic de mahatma (‘anima gran’) va néixer a I’Índia l’any 1869. Estudià dret a Oxford i exercí com advocat a Bombai fins al 1893, i després a Natal (Sud-Àfrica) on inicià un moviment de defensa dels indis emigrats. Empresonat diverses vegades, tornà al seu país (1914), colònia britànica.
Es va convertir en capdavanter del moviment a favor de la independència de l’Índia. Des de l’any 1920 va iniciar una campanya general de protesta no violenta contra els britànics, per exemple: boicot a les escoles del govern britànic, no acceptar cap càrrec públic, no reconeixement dels tribunals britànics, i en general una campanya de desobediència civil, que el propi Gandhi va completar amb un dejuni voluntari.
Després d’aconseguir la independència de I’Índia l’any 1947, va ser assassinat, com hem dit abans, el seu cos fou incinerat i les cendres foren escampades al Ganges.
La figura de Gandhi és una de les fonamentals en l’evolució d’allò que anomenem NO VIOLÈNCIA, és a dir, la renúncia als mitjans violents en qualsevol cas, fins i tot quan hom es troba davant d’una situació injusta. No es tracta d’acceptar qualsevol situació sinó de lluitar contra una injustícia però sense recórrer a cap tipus de violència. Aquest caràcter no violent no suposa que l’acció estigui condemnada al fracàs, tal i com ho demostra l’experiència del mahatma Gandhi.
Quan parlem de PACIFISME ens referim al moviment que considera la pau com un dels valors fonamentals amb la llibertat i la justícia. Un parell de precisions respecte al significat de la paraula PAU per als pacifistes:
Es tracta d’una pau universal, duradora i acceptada o no imposada, no es refereixen a la “pau dels cementiris”.
Es tracta d’una pau basada en la superació de les situacions d’injustícia que fan possible l’esclat de les guerres, com per exemple: subdesenvolupament, fam, discriminacions, ocupacions militars, opressió política, etc.
A un altre nivell podem dir que la pau no és simplement l’absència de guerres, sinó que els pacifistes proposen una resolució dels conflictes basada en la convivència democràtica, és a dir, tolerant i respectuosa amb els altres, i aquesta proposta convé tenir-la present tant en les relacions personals, com en les grupals o les interestatals.
