Des del curs passat, a 3r d’ESO que treballem les assignatures de l’Àmbit Artístic dins un PROJECTE ARTÍSTIC, conjuntament amb Educació Física, que ens permet treballar de forma creativa amb els recursos de cada disciplina. Els objectius són diversos: prendre consciència del que implica un procés de creació de llarga durada, dissenyar una proposta escènica, reflexionar entorn el procés creatiu i les seves múltiples lectures…

Aquest curs hem decidit treballar els conceptes de SO i SOROLL, tot llançant una pregunta inicial: QUALSEVOL SO POT SER MÚSICA? Vam descobrir la figura del compositor John Cage, o de l’artista català conceptual Joan Brossa (“Escolteu aquest silenci”). La relació del compositor John Cage amb els sons als anys 60 va donar lloc a una nova manera de percebre la música: l’autor va redefinir l’ofici de compositor i va reinventar la paraula música, provocant un canvi total de paradigma. Aquesta corrent de pensament va enllaçar amb les reflexions d’un altre artista contemporani, Marcel Duchamp, entorn la recepció de l’obra d’art i la participació de l’espectador (“l’acte creatiu no és obra de l’artista sol, ja que aquest agafa una altra dimensió quan l’espectador veu l’obra amb la seva mirada particular”).

 

Després d’un primer debat entorn les reflexions d’aquests artistes, vam anar desenmascarant un debat filosòfic basat en conceptes i idees prèvies, errònies o no. Així doncs, vam iniciar el nostre recorregut tot incidint en treballar rutines creatives a través de la tècnica ARTFUL THINKING (rutines de pensament, mitjançant la qual una bateria de preguntes concretes ens fa escoltar una obra amb una altra mirada), que ens ha permès parar atenció en l’escolta atenta, tan necessària avui en dia. Vivim en un món que transcorre a gran velocitat, i estem interpel·lats contínuament per una multitud d’estímuls i en mitjans sensorials ben diferents. Una de les claus de l’èxit en una societat amb tant de soroll és i serà, el silenci i la capacitat de concentració i d’atenció en una cosa, discriminant la resta. 

 

La contaminació acústica, segona causa de morts prematures a Europa

En primer lloc, vam posar atenció en fer un estudi quantitatiu del nostre entorn sonor més proper: la nostra escola. Vam mesurar el nivell de contaminació acústica de diferents espais de l’escola durant varis dies, per ser capaços d’entendre completament el desenvolupament de la contaminació acústica del l’espai en qüestió, i prendre consciència del nivell d’estrès que patim diàriament (segons l’OMS, el nivell màxim d’exposició recomanable és de 65 dB, llindar que és àmpliament superat en moments i espais puntuals de l’escola). Sobre el plànol de la planta baixa de l’escola, vam pintar els diferents espais amb la tècnica del degradat, utilitzant el codi: Vermell per a intensitat forta (més de 75 dB), Groc per a intensitat mitjana (45-75 dB) i verd per a intensitat suau (menys de 45 dB).

 

Cóm sonen les nostres realitats sonores? Caçadors de sons

En segon lloc, ens hem endinsat en el món dels MAPES SONORS, també coneguts com mapes acústics, mapes de soroll o mapes estratègics de soroll. El mapa sonor és una tècnica que existeix des de fa temps en el món de l’acústica i que es realitza per a conèixer les condicions sonores d’una zona, barri o ciutat. L’Art Sonor ens permet investigar sobre el nostre espai sonor, enregistrar-lo i poder ser conscients de cóm influeix en el nostre dia a dia. 

Així doncs, vam demanar a l’alumnat es convertís en “caçadors de sons” i comencés a cartografiar el seu propi mapa sonor, tot prenent consciència de la quantitat i qualitat dels sons que formen part del nostre entorn acústic. L’alumnat podia escollir lliurement el seu objecte d’estudi: comparar dos barris sociològicament diferenciats, estudiar l’efecte del trànsit en l’ús de l’espai públic, valorar els estímuls sonors en funció de la franja horària… Amb els dispositius mòbils es van enregistrar pistes d’àudio representatives de cada mostra, es van penjar a la plataforma Soundcloud i es van enllaçar a la geolocalització de l’espai a estudiar mitjançant l’aplicació Maps. Després van haver d’elaborar un document amb les conclusions que havien extret del seu estudi.

 

El resultat ha estat un recorregut sonor per la ciutat d’Olot, on podem trobar des de Mapes Sonors per tancar els ulls i viatjar els entorns i espais naturals de la nostra ciutat, fins a documents on es posa en valorar el patrimoni sonor dels barris d’Olot. Us en deixem un parell d’exemples: 

 

EL PAISATGE SONOR D’OLOT: RECORREGUT A TRAVÉS DELS SEUS ESPAIS

https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1MjTUoC1yCcQz9YRPVCoxc2J9npBA7GNV

 

ESTUDI COMPARATIU DE DOS BARRIS D’OLOT: DESAMPARATS VERSUS SANT MIQUEL

 

https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1TDyVRpNO3K-x4dI6K9wiTgBYd67uKHK6&ll=42.18215761303233%2C2.487190600000009&z=15

 

Esperem que aquest sigui el primer pas per estimular l’escolta activa i millorar la nostra capacitat d’atenció, alhora que posem en valor el nostre patrimoni sonor i aprenem a utilitzar altres sentits que vagin més enllà dels estímuls visuals!